El meu rostre i la Universitat
Avui deixo a un costat al castellà no per pretensió, simplement per que així ho desitjo...
Història estudio (o això vaig creure) però les ganes cauen a causa de que he rebut milers de crítiques (més bé prejudicis) sobre el meu rostre... Sí, sobre el meu rostre. Ara resulta que en Guanajuato se'm jutja pel meu rostre; perquè per a ells sóc burgès (més bé el meu rostre). No em deixen en pau per això: "Que no sóc socialista, que no sóc d'esquerra, que no sóc intel·ligent", tot pel meu rostre, no per les meves idees ni per les meves accions. Seguiré desanimat a l'anar a classes a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Guanajuato on les llibertats són nul·les i l'exercici de la llibertat d'expressió és un puto fàstic. On els punyeteros estudiants se senten déus i critiquen als quals els semblen estranys fent amb això el que ells odien que els facin: que els jutgin per ser diferents. Cauen en els seus errors i sortim perdent els quals estem aquí per a estudiar i aprendre. Mestres d'Història i estudiantes de Filosofia... Tots són uns... No, no vull caure de nou en l'error... Simplement sóc jo en contra d'ells... És el meu rostre contra el món...
.